Són les ones del novè poema: humitat, trementina i peixos i tes illes, ni pomes ni tendres, cràters de volcans i èczemes que, amb cada embranzida, ja sens montera, capgirat a la sorra i sangflorides tes cuixes, les elèctriques gestions d'un gripau enganxat d'infinit a les costelles. | |